blog-img

“Slow parenting” i el valor de l’avorriment

Sovint escoltem els nostres fills repetir que “estan avorrits”. El més probable és que ho facin en to de queixa, com si fos una mena de crit en el que ens diguessin: “Ajuda! No tinc res fascinant a fer, i vull que tu ho solucionis”.

Sembla com si en la nostra cultura occidental, industrialitzada, el “no fer” fos un error, com si “l’acció constant” fos l’únic estat en el què hauríem d’estar sempre, i tan bon punt aquest s’atura, ens sentim perduts i entrem en pànic pensant que “estem perdent el temps”.

Si a això hi afegim que vivim un moment únic en la història de la infància, en el que els pares i mares sentim una gran pressió per donar als nostres fills el millor de tot, una infància “perfecta”, és fàcil imaginar la pressió que la queixa dels nostres fills avorrits ens representa.

Una resposta a aquesta situació extrema, conseqüència d’un món competitiu i consumista, és començar a redescobrir els plaers simples de la vida, que en les famílies significa passar temps junts. D’aquest gir se’n deriva el que es coneix com Slow parenting o criança lenta.

Què és el Slow parenting?

Aquesta és una filosofia de vida i de la criança dels fills, que creu que més de pressa no és sempre millor. Que les persones i els nens necessiten menys activitats programades i més temps a la natura, menys entreteniment i més pau interior.

Lent, no vol dir fer les coses a una velocitat de cargol, sinó que significa fer-les a la velocitat adequada.Això implica qualitat per sobre de quantitat, i unes connexions humanes reals i significatives, que ens conviden a estar presents en cada moment.

En el moment actual en que tots estem tan ocupats, hem de ser actius per fer espai a la família. Com totes les nostres activitats, cal marcar aquest propòsit en un calendari”, diu Carrie Contey, cofundadora de Slow Family Living, una sèrie de classes, tallers i xerrades que ajuden a les famílies a trobar maneres de frenar les coses. “Podem decidir que ja que estem tots junts els dijous al matí, fem un esmorzar especial. O una nit passegem abans d’anar a dormir. Una cosa així pot convertir-se en realment especial pels nens que ho recordaran a mesura que envelleixen”, afegeix Contey doctora en psicologia prenatal i perinatal.

Tot i que pot semblar complicat canviar la manera en què fins ara hem fet les coses, John Duffy, psicòleg clínic i autor de The Available Parent, diu que en realitat és bastant senzill de començar.

Encoratjo als pares que dediquin un temps a observar els seus fills, ja sigui jugant, fent tasques o senzillament berenant“, diu Duffy. “Preneu-vos un moment per mirar-los. Aquesta pausa senzilla, encara que només sigui un instant, pot conduir a un canvi en el ritme“.

Desconnectar-nos dels aparells electrònics, les xarxes socials i sortir junts, és també una bona manera de tornar a connectar amb la nostra família”, diu David Elkind, psicòleg infantil i professor de la Tufts University. “La vida s’ha tornat més exigent amb la tecnologia. Sortir, olorar les flors, mirar les estrelles, jugar amb els nostres fills al parc. Els nens poden aprendre molt sobre la gent i sobre ells mateixos simplement jugant a jocs amb la seva família“.

Els pares, assenyala Contey, també obtenen beneficis de sortir a l’aire lliure. “Quan estàs dins de casa, és realment temptador saltar a l’ordinador o involucrar-se en tasques domèstiques. Quan ets a la natura, és un restabliment automàtic que ens ajuda a fer un “clic” en nosaltres mateixos “.

Llegir l’article sencer clicant aquí: veure l’article sencer

Nimbo

Related post

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies